Famílies!! aquí teniu un dels contes dels múltiples que van explicar algun pare/mare; aquest específicament és d'en Víctor, que recordem que sol inventar contes en el seu temps lliure!
EL DRAC AL CASTELL DEL FRED
Hi havia una vegada una princesa que vivia en un castell. Era un castell de pedra, molt i molt gran, a dalt d’una muntanya. Com que estava envoltat d’un fossat ple d’aigua, sempre hi havia molta humitat. A més, dalt de la muntanya sempre hi feia vent i fred.
Era difícil viure allà, i els seus habitants es passaven el dia tremolant i amb les mans a les butxaques per intentar escalfar-se.
Un dia, la princesa va reunir els seus consellers i els va demanar que pensessin en una solució. Els va dir:
- D’aquí a una setmana ens tornarem a reunir i cadascun de vosaltres ens explicarà què podem fer per no tenir tant fred.
Quan es van tornar a veure per escoltar les propostes dels consellers, el castell estava més fred que mai, ja que havia començat l’hivern. Les propostes van ser moltes i algunes de molt estranyes; un volia desmuntar el castell pedra a pedra i traslladar-lo a la platja “allà estarem molt bé, amb el solet i les palmeres”. A tothom li va agradar, però ho van haver de deixar córrer perquè el principat no tenia platja. Un altre va proposar convertir la muntanya en un volcà. Després de moltes hores de parlar-ne, van seleccionar aquestes tres solucions:
- Posar estufes per tot els racons del castell,
- Donar abrics gruixuts a tothom,
- Menjar escudella calenta per sopar cada dia.
Però les estufes feien molt fum i cremaven molta llenya, els abrics eren molt incòmodes per fer les tasques del dia a dia i tothom estava cansat de sopar escudella cada dia.
Quan la princesa, desesperada, ja no sabia què fer, una nit van trucar a la porta:
- BUM! BUM!
- “Qui hi ha” va preguntar la princesa,
- “Sóc un drac que no té casa, i a més, tinc molta gana, que puc passar?” va dir el drac,
- “No, que et menjaràs la gent!”
- “No que només menjaré escudella, i una vaca, si pot ser”
- “Segur?”
- “Sí”
- “D’acord, passa”
I el drac va entrar, però com que era tant gran i no passava per cap porta, es va haver de quedar al pati. Mentre es menjava la sopa, la princesa li va dir:
- “Que et sembla si dorms al soterrani?, hi ha una porta prou gran per tu!
- “Molt bé princesa, gràcies”
I van anar passant els dies, i el drac menjava sopa i vaques i sortia a volar. Les reserves d’escudella s’anaven acabant i les vaques corrien com boges quan s’acostava l’hora de sopar. Com tot això sortia molt car, i el drac no tenia diners, els consellers es van reunir amb la princesa i van exposar la situació:
- “O el drac se’n va, o ens arruïnem”
Però a la princesa li agradava el drac, i no volia que marxés. Preocupada per aquest fet, es va seure a pensar i pensar fins que finalment ho va tenir clar, si el drac es guanyava el menjar treballant, es podria quedar!. Ara sols quedava aclarir el detall de quina feina podria fer el drac, i van començar les proves en diferents oficis. Com a cuiner, el drac va ser un fracàs, menjava més que no cuinava; l’entrenador va dir no podia ser futbolista perquè no hi havia samarretes de la seva mida; era el pitjor cambrer del món, les urpes no ajudaven gaire a dur una safata i, a més quedava encastat a les portes; com a pastor, tampoc, tenia tendència a endur-se la feina a casa i endrapar-se-la; com a meteoròleg va ser un èxit “avui vent i fred, i dracs volant baix al vespre”, però el drac s’avorria.
La princesa rumiava i rumiava, i passejant pel castell es va adonar que feia dies que no sentia els llenyataires tallant troncs per les estufes, i tot i així, el magatzem estava ple fins dalt de llenya. Va tocar les estufes i estaven apagades, però tot i ser al cru hivern no tenia fred. Observant al seu voltant, va veure que la gent tornava a dur la seva roba normal, sense aquells abrics tant gruixuts, i també que sopaven amanida!.
Quina sorpresa, ja no feia fred al castell!. Va reunir tothom que hi vivia, els va preguntar qui sabia com podia ser aquell miracle, però cap en sabia res. Finalment i amb molta timidesa una nena va dir:
- “Jo ho sé princesa”
- “Sí?, doncs digues-m’ho, si us plau.”
- “És molt senzill, perquè els dracs treuen foc per la boca i el nas, i com al soterrani hi fa fred, el drac l’escalfa cada dia amb el seu foc”
La princesa es va quedar amb la boca oberta!. Tot s’havia solucionat de cop, el drac seria l’encarregat de la calefacció del castell, i per pagar-se el menjar, el drac portaria tota la llenya a vendre als mercats dels voltants. Tothom estava encantat!
- “I de pas m’aprimaré una mica, que m’estic posant com un bacó” va dir el drac.
I així va ser com el Drac es va quedar a viure al Castell. I al Castell li van haver de buscar un nom nou, però això ja és un altre conte ... I conte contat, ja s’ha acabat.
